Punts de llibre

Aquests punts de llibre es un recull del viatges a França dels Srs. Deulofeu i eren útils per les lectures al hotel o qualsevol lloc tranquil,quan ho aprofitava la Sra Rodriguez, mentre s'esperava el seu marit que estava fent els seus negocis i nous clients.

Postals 1ª Meitat segle XX

Introducció

La senyora Rodríguez, entre fill i fill, procurava acompanyar alguna vegada, el seu marit, primer anaven per les Illes o la península, desprès van anar a Europa a fer un viatge de plaer, naturalment, enmig d’assumptes de negoci, la qual cosa, no oblidava mai de fer, el Sr. Deulofeu.

En aquestes postals, que sempre comprava la Sra. Rodríguez per tal d’enviar-les a les seves amistats, ella se’n quedava alguna per record del lloc visitat, o també perquè s’anava habituant a fer unes petites memòries dels viatges i això l’ajudava força, i no oblidem pas, que en aquells temps, tota la part de fotografiar era poc habitual i molt costós.

 

Entrada 1 Pobles de costa

A les Illes tenim la postal de Soller i una pagesa d’aquells pobles que anaven a visitar.

A Arenys de Mar hi tenim una puntaire on sovint era una labor molt comuna de llocs de platja o port, on els pescadors i aquí tenim una fotografia d’un prototipus, “llop de mar” s’endinsaven a navegar per la pesca del dia. Les dones acostumaven esperar llargues estones i feien puntes i labors.

Més avall hi ha la fotografia dels bous llaurant amb una nena. Aquesta postal es d'un lloc de Galícia.

Més avall terres endins, es veu un avi pagès i un portal on s’entreveu un avi  surtint a pendre l'aire..

 

• 

A darrera el Tibidabo hi tenim una zona residencial, una torre d’època tan típiques en aquella zona, com la de la postal, la majoria van desaparèixer.

   Entrada 2  Viatges a l'estranger                                          

Desprès van anar a Frankfurt  Franfurt Zeil, Mainz i Wurburg on van contractar un barquer per fer una travessia fluvial.

 Entrada 3 "Apunts de viatges" dels autors del bloc:

A la península, la Gloria recorda que de Quintana de la Orden (Toledo) a Valladolid anaven els viatgers de la seva família amb diligència, com per exemple també ho feien quan anaven a la platja de San Sebastian, els anys 1904 o 1905, segons ha sentit explicar a les seves àvies.

 Quan sortien a l’estranger L’Ignasi recorda els viatges  amb un Fiat o Ford les marques habituals de cotxes en aquella època.

I la Rosa  recorda que quan es parlava de l’invent de la bicicleta estaven allò més estranyats els seus avantpassats.

Felicitacions porta a porta

Entrada 1

Dins del calaix de sastre de la família Deulofeu Rodríguez, també hem trobat una bona col.lecció de felicitacions de Nadal de oficis. La senyora Rodrìguez, va tenir la paciència durant més de vint anys de co.leccionar-les. Aquesta n’és una petita mostra.

El Sereno era un personatge, que a part de vigilar els carrers del barri, portava les claus de tots els portals i en aquesta època de finals del XIX i fins als 50 del segle XX laa gent que no portava clau, perquè era de ferro,eren molt grosses i pesades, es refiaven del sereno que en portava de totes les mesures possibles i la gent acostomava donar dues picades de mans per cridar-lo.

Cada dia de set a vuit del matí arribaven el repartidor de la llet, indispensable per l’esmorzar de la nombrosa família Deulofeu Rodríguez.









Entrada 2

 

Cada dia abans de les 9  del matí arribaven també el repartidor del  pa, per l’esmorzar de la nombrosa família Deulofeu Rodríguez, que tenin el pa i la llet del dia, formava part d’un estatus de un cert  privilegi.

 El soroll de les rodes del carro al passar sobre  les llambordes “els adoquins” de la ciutat despertava a molts ciutadans al despuntar el dia, i anunciaven  el pas dels carros carregats de mercaderies a punt de ser repartides a diferents llocs de la ciutat o vila.

Les ferradures amb el desgast de les llambordes  s’havien de reposar per el ferrer,  així es que el carreter havia d'anar a cal ferrer.

El ferrer o  bé serraller  eren altres dos oficis   que eren requerits pels serveis domestics, ja que no hi havien materials prefabricats ni existia la industria desenvolupada com en la actualitat, panys baranes, tanques, estris pel foc, canals de zenc per les taulades, estris pel camp etc.

La tia Matilde era modista i tenia un taller on hi cosien diferents noies, aprenentes de l’ofici. El dia de Santa Llucia 13 de desembre totes elles feien festa al taller i sortien i alegraven el carrer amb la seva espontaneitat i rialles de juventut. Anaven a la Catedral, on hi havia la capella de Santa Llucia patrona de la vista, que era la seva copatrona. Era un dia especial molt esperat i celebrat per totes elles.                                                                                   

En la felicitacio podriem imaginar que la més jove, repartia els vestits confeccionats pel seu taller. Un senyal de bona sort per la feina ben feta acostumava a ser  que un cop fet el vestit i acabada la feina,  les noies el tiraven cap enlaire, fent-lo volar  tres vegades, abans de posa’l a la caixa per ser repartit per la noia del taller cap a casa de la propietària.

 Entrada 3

El carter era el personatge per antonomasia de les festes de Nadal, perquè sovint portava les cartes enyorades i esperades de la promesa o del promès o dels éssers estimats, perquè no cal oblidar que era el missatger per excel.lència d’aquelles èpoques..

L’ebenista, l’escombriaire el sabater així com el rentador de cotxes i el lampista, són uns exemples més d’aquest serveis que sovint oferint els seus serveis, et donaven l’estampeta del seu ofici, perquè bonament puguessin  tenir l’oportunitat de ser generós o generosa amb ells, de tots aquells que rebien dels seus serveis.

Família

Entrada 4

La família Deulofeu Rodríguez va començar a crèixer el 1870 llavors moltes famílies, eren nombroses, en aquesta fotografia es pot veure el matrimoni amb els seus primers fills: Josep, més tard la Ursula, la Matilde, en Jesús, la  Maria, la Petra, en Moises i l’Elies. En la fotografia hi havia en Josep, la Matilde, la Maria i la Petra. Tenien molts fills però se'n morien alguns facilment, de  qualsevol cosa, en aquest cas, es van morir la Ursulai l'Elies, quan tenien aproximadament dos anys, per diferents causes, que avui en dia es curarien  i en canvi el Josep es va morir d'un sarampió als 27 anys!.

Joventut

Aquí la Maria estava en la edat casadora i es va casar als 24 anys amb En Manuel a l'esglèsia de Santa Anna.

La Matilde es va posar de major de edat amb una lluïda festa quan ella tenia els 18 anys. Es va fer amb tota la regla, convidant a totes les amistats, a casa dels seus pares al carrer de Santa Anna de Barcelona.

Les noies d'aquesta foto eren la Matilde i la Maria que anaven a visitar el Monuments de Setmana Santa.

 

En aquesta fotografia es pot observar com anaven a visitar els Monuments de Setmana Santa que tenien que ser, set visites, a diferents esglèsies. Això els ocupava tota la tarda del dijous sant i el matí del divendres sant...

El dijous sant les senyores portaven les mantellines amb el clavell vermell i el divendres sant es canviava el color del clavell a blanc, perquè era dia de dol...