Entrada 1
Dins del calaix de sastre de la família Deulofeu Rodríguez, també hem trobat una bona col.lecció de felicitacions de Nadal de oficis. La senyora Rodrìguez, va tenir la paciència durant més de vint anys de co.leccionar-les. Aquesta n’és una petita mostra.
El Sereno era un personatge, que a part de vigilar els carrers del barri, portava les claus de tots els portals i en aquesta època de finals del XIX i fins als 50 del segle XX laa gent que no portava clau, perquè era de ferro,eren molt grosses i pesades, es refiaven del sereno que en portava de totes les mesures possibles i la gent acostomava donar dues picades de mans per cridar-lo.
Cada dia de set a vuit del matí arribaven el repartidor de la llet, indispensable per l’esmorzar de la nombrosa família Deulofeu Rodríguez.
Entrada 2
Cada dia abans de les 9 del matí arribaven també el repartidor del pa, per l’esmorzar de la nombrosa família Deulofeu Rodríguez, que tenin el pa i la llet del dia, formava part d’un estatus de un cert privilegi.
Entrada 2
El soroll de les rodes del carro al passar sobre les llambordes “els adoquins” de la ciutat despertava a molts ciutadans al despuntar el dia, i anunciaven el pas dels carros carregats de mercaderies a punt de ser repartides a diferents llocs de la ciutat o vila.
Les ferradures amb el desgast de les llambordes s’havien de reposar per el ferrer, així es que el carreter havia d'anar a cal ferrer.
El ferrer o bé serraller eren altres dos oficis que eren requerits pels serveis domestics, ja que no hi havien materials prefabricats ni existia la industria desenvolupada com en la actualitat, panys baranes, tanques, estris pel foc, canals de zenc per les taulades, estris pel camp etc.
La tia Matilde era modista i tenia un taller on hi cosien diferents noies, aprenentes de l’ofici. El dia de Santa Llucia 13 de desembre totes elles feien festa al taller i sortien i alegraven el carrer amb la seva espontaneitat i rialles de juventut. Anaven a la Catedral, on hi havia la capella de Santa Llucia patrona de la vista, que era la seva copatrona. Era un dia especial molt esperat i celebrat per totes elles.
En la felicitacio podriem imaginar que la més jove, repartia els vestits confeccionats pel seu taller. Un senyal de bona sort per la feina ben feta acostumava a ser que un cop fet el vestit i acabada la feina, les noies el tiraven cap enlaire, fent-lo volar tres vegades, abans de posa’l a la caixa per ser repartit per la noia del taller cap a casa de la propietària.
El carter era el personatge per antonomasia de les festes de Nadal, perquè sovint portava les cartes enyorades i esperades de la promesa o del promès o dels éssers estimats, perquè no cal oblidar que era el missatger per excel.lència d’aquelles èpoques..
